Les proves de permeabilitat a la humitat s'utilitzen per avaluar la capacitat d'un teixit per transmetre vapor d'aigua en determinades condicions. Una tassa de permeabilitat a la humitat que conté un dessecant o aigua i segellada amb la mostra de teixit es col·loca en un entorn segellat amb temperatura i humitat especificades. La taxa de permeabilitat a la humitat i la permeabilitat a la humitat es calculen en funció del canvi de massa de la tassa de permeabilitat a la humitat (inclosa la mostra i el dessecant o l'aigua) durant un temps especificat. La taxa de permeabilitat a la humitat representa la massa de vapor d'aigua que passa verticalment per una unitat d'àrea de la mostra dins d'un temps especificat en condicions de temperatura i humitat especificades a ambdós costats, expressada en grams per metre quadrat per hora [g/(m²·h)] o grams per metre quadrat per 24 hores [g/(m²·24h)]. La taxa de permeabilitat a la humitat representa la massa de vapor d'aigua que passa verticalment per una unitat d'àrea de la mostra dins d'un temps especificat en condicions de temperatura i humitat especificades a ambdós costats, amb una diferència de pressió de vapor d'aigua unitària, expressada en grams per metre quadrat per pascal per hora [g/(m²·pa·h)].
Els valors més alts d'ambdós indicadors indiquen una millor permeabilitat a la humitat del teixit. La diferència principal entre GB/T12704.1–2009 "Tèxtils - Mètodes de prova per a la permeabilitat a la humitat - Part 1: mètode higroscòpic" i GB/T12704.2-2009 "Tèxtils - Mètodes de prova per a la permeabilitat a la humitat - Mètode d'evaporació {2{9}} següent: en el mètode higroscòpic, es col·loca un dessecant a la tassa de permeació, mentre que en el mètode d'evaporació, es col·loca aigua destil·lada a la tassa de permeació. El mètode d'evaporació es divideix a més en el mètode de la tassa vertical i el mètode de la tassa invertida; el mètode de copa invertida només és aplicable a teixits impermeables i transpirables. En els estàndards esmentats anteriorment, hi ha múltiples opcions per a les condicions de temperatura i humitat de l'entorn segellat. Per tant, utilitzant el mateix mètode de prova a la mateixa mostra, diferents condicions de temperatura i humitat donaran resultats diferents.
L'exercici genera una gran quantitat de suor, mentre que les activitats a l'aire lliure inevitablement impliquen vent i pluja. Això presenta una contradicció: el cos ha de ser capaç d'evitar que la pluja i la neu s'impregnin, alhora que és capaç d'expulsar la suor de manera eficaç. Afortunadament, el cos humà emet vapor d'aigua en un sol-estat de molècula, mentre que la pluja i la neu són gotes líquides agregades i les seves mides difereixen significativament.
